Declaració per a la Creativitat Sostenible

* Versió 1.0

* Descarrega’t aquí: Declaració del FCFòrum: Models Sostenibles per a la Creativitat v1.0 (PDF)

Declaració del FCFòrum

[Per a més detalls, consulteu la versió extesa]

Ja no podem retardar més repensar les estructures econòmiques que fins a ara han estat produint i finançant la cultura. Molts dels vells models són anacrònics i perjudiquen a la societat civil. L’objectiu d’aquest document és promoure estratègies innovadores capaces de defensar i ampliar l’àmbit en el qual la creativitat humana i el coneixement poden prosperar lliurement i de forma sostenible.

Aquest document està dirigit a els reformadors polítics, als i les ciutadanes i als i les activistes de la cultura lliure per a proporcionar-los eines pràctiques amb les quals operar activament aquest canvi.

1. Qui genera la cultura?

La creativitat és una capacitat humana que requereix de l’accés a la cultura, al coneixement i a la informació existent per a poder ser desenvolupada. Tot el món, a diferents escales, pot contribuir a produir cultura, valors i riquesa. L’escala en la qual operen aquestes contribucions pot consistir en activitats molt bàsiques o molt complexes. Les necessitats i els recursos necessaris per a l’acte creatiu poden variar d’escala també. Volem promoure formes d’alliberar temps i recursos perquè aquest potencial distribuït pugui desenvolupar-se de manera sostenible.

2. Principis bàsics per a la creativitat sostenible

  1. La reconversión de les indústries culturals no és solament necessari sinó també inevitable.
  2. Mai s’ha creat ni ha circulat tanta cultura com en l’era digital. En aquest context, compartir ha demostrar ser essencial de difundir cultura.
  3. Els beneficis que defensen els grups de pressió de les indústries culturals es basen en la producció artificial d’escassesa.
  4. És necessari reconèixer les habilitats i les contribucions de tots els agents de l’àmbit cultural, no només les del productor.
  5. El context digital beneficia tant els creadors i emprenedors com la societat civil. Els models desitjables fan que sigui més fàcil per als usuaris, per als consumidors i per als productors relacionar-se entre ells. El paper dels intermediaris ha de ser revisat segons el prisma d’una idea de la col·laboració.
  6. Internet és una eina essencial per a establir el contacte entre els creadors i el públic. Aquesta és una de les raons per les quals és necessari garantir el lliure accés a Internet per a tothom.
  7. Els governs que no promouen les noves formes de creació i difusió de la cultura estan generant pèrdues per a la societat i destruint la seva diversitat cultural.
  8. Com ha posat de manifest el cas de Programari Lliure, la producció i distribució entre parells no és incompatible amb les estratègies de mercat i la distribució comercial.

3. Models econòmics per a la creativitat sostenible

La llista següent comença amb els models que són més similars als tradicionalment acceptats per les indústries culturals, fins a arribar a aquells que més s’acosten a la idea de compartir pròpia de la nostra època. Molts d’aquests models ja estan aplicant-se i estan en ple funcionament. Hem de fomentar les condicions per al seu desenvolupament i eliminar les barreres que en limiten el creixement.

1. Pagar pel que es rep

Alguns consells per a la reestructuració de les indústries culturals: el públic està disposat a pagar pels productes o béns culturals sempre que consideri que el preu és raonable i el pagament no restringeix la seva llibertat, ha de ser fàcil, accessible i assequible en comptes d’obligatori, estàtic i criminalitzat, feu-lo opcional i oferiu diferents opcions; pagueu salaris justs quan contracteu professionals.

2. Anuncis

Entre bombardejar els usuaris amb publicitat i l’absència total d’anuncis hi ha opcions intermèdies i ètiques: anuncis selectius (solament acceptar publicitat de projectes afins; donar als usuaris control sobre el consum d’anuncis; permetre’ls de sol·licitar anuncis relacionats amb l’article que estan llegint…).

3. Pagar per un valor afegit

Compartir còpies és útil per a la construcció d’una reputació, que es converteix en la base per a cobrar per serveis i altres coses que no es poden copiar, com ara actuacions en directe, treball especialitzat, complements cridaners, còpies físiques atractives…

4. Freemium

Freemium és un model de negoci consistent a oferir de forma gratuïta serveis bàsics o productes digitals descargables mentre es cobra per les característiques avançades o especials.

5. Contribucions

Els usuaris contribueixen amb sumes de diners a mantenir un determinat projecte o una empresa. Com més involucrats i respectats se sentin, millor funcionarà aquest sistema.

6. Crowdfunding

Els ciutadans o les entitats inverteixen en una empresa cultural, convertint-se en accionistes. Aquesta contribució pot ser una inversió prèvia a la creació del treball o micro o macro crèdits o donacions a obres ja existents.

7. Estratègies basades en el procomú i en la creació de valor distribuït

Els proveïdors de plataformes comercials de cooperació han de compartir els ingressos amb els creadors que produeixen el material que fa valuosos els seus serveis, mentre que els “comuners” poden compartir i explotar lliurement els béns comuns.

8. Sistema de finançament Col·lectiu

Una tarifa plana sobre la connexió a Internet no es pot considerar si no implica la creació d’un fons comú de recursos equitatiu i democràtic i si reconeix als ciutadans el dret a compartir i reutilitzar lliurement les obres.

9. Renda bàsica

En connectar el tema de la cultura lliure a visions lligades amb transformacions socials a gran escala en economies capitalistes es pot plantejar de sostenir la societat com a cos productiu i una renda bàsica garantida seria una manera d’evitar la precarietat i de redistribuir la riquesa.

10. Finançament públic / polítiques públiques

Creiem que en el context d’una societat dels contribuents, la cultura ha de rebre una part de la inversió pública a causa del seu innegable valor social. El finançament social no ha de veure’s com un substitut de les responsabilitats públiques en relació amb el finançament de la cultura, i la cultura lliure no ha de constituir una anomalia.

  1. Les obres finançades amb fons públics han de ser alliberades després d’un temps raonable una vegada esgotada la seva vida comercial, per a facilitar-ne la circulació i fer que el públic que ja va pagar per elles pugui usar-les i reutilitzar-les.
  2. Deduccions fiscals per a fomentar el microfinançament i l’alliberament de les obres amb llicències no restrictives.
  3. El públic ha de tenir l’opció de contribuir a decidir com es realitza la inversió pública en cultura.
  4. Han d’encoratjar-se els canals alternatius de distribució. Les polítiques culturals han de tenir com a objectiu fomentar la diversitat cultural i donar suport a plataformes de col·laboració.
  5. Les xarxes de productors independents, distribuïdors i fabricadors han de ser enfortides i representades en la radiodifusió pública.
  6. Necessitem estudis d’impacte per a noves polítiques en matèria cultural. Hem d’analitzar els efectes sobre els béns comuns culturals i cognitius abans d’implementar propostes de regulació.

Resultats

Procomú, domini públic i el negoci

Els nous models de negoci que entenen la producció col·lectiva com a context a nodrir i salvaguardar i no com a context a explotar prenen la cooperació com a règim natural del mercat. L’exemple pràctic més suggeridor deriva de les comunitats de programari lliure. L’«obra» es comparteix sota llicències no restrictives, i es permet a tercers utilitzar-la i modificar-la, sempre que l’obra derivada permeti les mateixes llibertats, amb la qual cosa es crea així un bé comú que és millorat constantment amb contribucions successives, i sense impedir l’explotació comercial dels coneixements i de les competències que deriven d’ells i de les pròpies obres.

L’usuari passa a ser generador de valor, formant part d’un cicle virtuós de producció i consum de què es beneficia. Mentrestant, en aquest nou context, és necessari defensar, promoure i aplicar les condicions que permeten la col·laboració en xarxa.

Embardissades en un altre context, les indústries culturals tradicionals, que es mostren incapaces d’entendre els reptes proposats per l’era digital, es nodreixen de la producció col·lectiva però no repliquen la lògica col·laborativa, sinó que imposen marcs d’apropiació sobre el procomú. Les indústries culturals s’assenten sobre la concepció de la cultura propietària (economia de l’escassesa) lluny de la filosofia de la cultura lliure (economia de l’abundància).

LLICÈNCIES

Aquest document està publicat sota una doble llicència. Pots republicar-lo sempre que respectis una de les següents llicències:

SIGNEN

Ordre alfabètic:

  1. ALT1040/Eduardo Arcos
  2. Johanna Blakley/Norman Lear Centre
  3. David Bollier/Commons Strategy Group
  4. Bufet Almeida Abogados
  5. Florencio Cabello, Facultad de Comunicación, Universidad de Málaga
  6. Centre for Internet and Society
  7. CERSA/CNRS, Centre d’Études et de Recherches de Science Administrative
  8. Creative Commons France
  9. Abg.do Javier de la Cueva
  10. EDRI
  11. Enrique Dans
  12. Derechos Digitales
  13. Digitale Allmend
  14. EFF, Electronic Frontier Foundation
  15. David Evan Harris, Institute for the Future
  16. Expansió de la Xarxa Oberta
  17. FMA, Foundation for Media Alternatives
  18. FriBit
  19. Fundació Guifi.net
  20. Fundación Karisma
  21. Mayo Fuster Morell
  22. Ricardo Galli
  23. Global Lives Project
  24. Gpopai, Grupo de Pesquisa em Políticas Públicas para o Acesso à Informação da Universidade de São Paulo
  25. Hacktivistas
  26. John Hendrik Weitzmann/CC Germany
  27. Brain Holmes
  28. Icelandic Digital Freedoms Society/Smári McCarthy
  29. Institute for New Culture Technologies/Konrad Becker
  30. IGOP, Institut de Govern i Polítiques Públiques de l’Universitat Autònoma de Barcelona
  31. Dmytri Kleiner
  32. Eric Kluitenberg/De Balie
  33. Kunterbunt Cultura Independiente
  34. La Quadrature du Net
  35. Ignasi Labastida/CC Espanya i Catalunya
  36. Lab for Culture
  37. Simona Levi
  38. David K. Levine
  39. Geert Lovink
  40. Jeremy Malcolm/Consumers International
  41. Mangas Verdes/Manuel Almeida
  42. Yann Moulier Boutang, Professor of economics, University of technology of Compiègne, Superior School of Art and Design of Saint Etienne and National Superior School of Architecture of Paris-Malaquais
  43. Multitudes
  44. Nagarjuna G.
  45. Ningunterra.com/Mario Pena
  46. Open Data Network
  47. Open Rights Group
  48. The Open Standards Alliance/Stefan Marsiske
  49. Openwear.org
  50. P2P Foundation
  51. Pangea
  52. Panoptykon
  53. Platoniq
  54. Red SOStenible
  55. Roberto Santos
  56. Scambio Etico
  57. SerpicaNaro.org
  58. Spiralia/Mariángela Petrizzo
  59. Felix Stalder
  60. Richard Stallman
  61. Alan Toner
  62. Transform! Italia
  63. Telematics Freedom Foundation
  64. Telenoika
  65. Universidad Nómada
  66. Vecam
  67. Verkami
  68. José Luis de Vicente/ZZZINC
  69. Viquipèdia
  70. Visualiza.info
  71. Vrijschrift.org Foundation
  72. Hilary Wainwright/Red Pepper/Transnational Institute
  73. Wikihow
  74. WIO, World-Information Institute
  75. X.net (exEXGAE)
  76. YProduction

Si vols ajudar a difondre aquest document, simplement fes-lo teu i comparteix-lo per Internet. Envia’l també als responsables polítics, a ONGs, a les indústries culturals, als artistes, als productors …

* Consulta la versió extensa i la bibliografia